Des de l'última entrada he tingut moments divertits, romàntics, de pànic, de incertesa... Però avui m'ha passat una cosa molt curiosa que havia d'explicar, però no cal que s'enteri la persona en qüestió. Tot i que entén el català, no crec que es passi per aquí.
Avui he vist a un amic. Bé, un amic.. un amic... deixeu-me pensar si és la paraula adecuada... sí, és un amic. Ens creuem des de fa molts anys per aquests móns d'internet. Prop de 4 o 5 anys. Hem compartit posts sobre cinema, literatura, política, de sexe, d'humor, de... tot. Pocs privats ens hem creuat, però sempre recordaré un en especial en que ell creia que jo m'havia sentit ofesa per alguan cosa que havia dit ell. I em va semblar un gest molt sincer i d'amistat que es preocupés per si m'havia ferit.
Perquè ell és així, irònic, àcid, divertit... i una de les persones més integres que he conegut mai.
Avui, per fi, després de tantes bromes amb la resta de companys i amics del fòrum, on potser la broma interna més recorrent ha sigut si era un bot o un virus informàtic, el nostre benvolgut company ha penjat una fotografia on es veu una part de la seva cara. Concretament els ulls i un tros de nas.
Ell mai sabrà la il·lusió que m'ha fet "posar-li cara". M'aprecio a un tio des de la distància. Sense haver-lo vist mai, ni haver creuat mai una paraula de veu. Però no sé... sé que és bona persona, que m'aprecia i que sempre està allà.
Mai em deixaran de sorpendre, les relacions que es fonamenten per internet.
(no m'he anat.. només he sortit a que em dongui l'aire una estona)